UN CAMÍ DINS CADA PASSALa tèrbola mirada del passat,
mig enfosqueix algunes llunes plenes
i, a moments, veuen com minva el sol
a cops d’engoixa, a cops de pau.
Malgrat tot, hom troba un camí. El Camí.
Vol situar-s’hi a sobre, temorós
amb el mateix dolor i la tímida rialla
d’un passat origen i d’un incert destí.
Cada passa d’un inquiet pensament,
cada gest del més dur sentiment
esdevenen camí, que convida a moure’t
per no engoixar-te gens, per no parar-te res.
Cada passa, cada camí, cada vida,
són espais d’un continu moviment,
són instants de l’acció més sentida,
dins cada existència, dins cada element.
Però ara intuesc el llarg i ferm camí
que s’obri amb els braços a l’ample.
Però avui, ja no tenc el meu amor,
i demà, es fondrà el que esperava.
Un camí, feixuc i tibat costa amunt,
amb tanta fermesa com tendresa
m’amonesta, em motiva i em diu:
Camina i calla!!! Camina i cerca!!!
El camí m’engoixa i em para el riure
quan em diu, entre els seus braços,
que trobaré nous amors, nous futurs,
com cada flor troba cada primavera.
Camina i pensa!!! Camina i plora!!!
Camina i cansa’t!!! Camina i riu!!!
Conclou la parla del meu pensament:
“Tot aquest tresor, el trobaràs, cansat,
a la propera passa d’un camí nou".
a la propera passa d’un camí nou".
Poema escrit entre el 18 i el 28 de juny de l’any 2008,
després que l’amor de la meva vida em deixés
i just abans de començar el meu primer viatge per caminar
El Camí de Sant Jaume per la ruta francesa.
Tot és sentit, tot és real i tot és tornar començar
des de qualsevol final.
Un hermoso camino, que rememora el sonido constante de las piedras al caminar.
ResponEliminaUn poema molt trist i al mateix tens molt positiu, amb el que per altres motius diferents als teus m'he sentit plenament identificada, tant que ha aconseguit fer-me vesar unes llàgrimes.
ResponElimina