UN PEREGRÍ SOBRE SON CAMÍEls dubtes i els nervis lliguen tots els llaços
quan esbrinen que algú s'activa per peregrinar.
Els tres, plegats, omplen plenes, tres motxilles
posant-se en silenci, i en silenci es posen a pregar.
No és por, ni indesició el qui atura al viatger,
ni la calma, ni la veu de qui parla amb ell mateix.
L'atura el saber què ha de perdre o guanyar
dins cada passa del Camí que un dia caminarà.
El qui marxa tanca els ulls i es deixa dur
per la necessitat de fer llarg el seu trajecte,
sabent que començarà moltes de les sendes
sense saber si algú li guardarà el seu final.
El Camí et convida a moure't sense saber on està
i reses en silenci, dubtant de veure't tan totsol
i et pares caminant, i camines parat tirant envant.
Ja ets en el Camí i esdevé el més suau miracle:
La por, el dubte, els nervis i el silenci,
ja t'han fet Peregrí.
05/07/2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada