Un camí per a l'esperança, un camí per caminar.

dijous, 19 de març del 2009

INTRODUCCIÓ DEL BLOG

Uep amigues, amics i els qui no ho voleu ser,

Vet aquí un grapat de poemes gens bells, però autèntics; poc literaris, però amb sentiment; informals però amb solidesa.
He volgut compartir amb vosaltres aquests esqueixos acolorits de lament, per celebrar el fet de trobar-me sòl, als 46 anys i per primera vegada en la vida. Alhora vull gaudir-me i activar el sà interès de cercar i trobar rebrots reverdits d'esperança de construir un futur per merèixer.
En el Camí de Sant Jaume, les llàgrimes que banyaren la meva cara regaren un entendriment sobtat i que el meu cor desconeixia fins aleshores. Vaig mobilitzar la meva ànima, descuidada i plena de pols. Vaig decidir reviure a pesar de... i dirigir-me cap el jo mai descobert.
Aquests poemes ja són vostres. Permeteu-me aquest present innominiós.

19/03/2009

NOTA: Al final d'aquesta pàgina, n'hi ha quatre més si premeu "Missatges més antics"

dimecres, 18 de març del 2009

UN CAMÍ DINS CADA PASSA

La tèrbola mirada del passat,
mig enfosqueix algunes llunes plenes
i, a moments, veuen com minva el sol
a cops d’engoixa, a cops de pau.

Malgrat tot, hom troba un camí. El Camí.
Vol situar-s’hi a sobre, temorós
amb el mateix dolor i la tímida rialla
d’un passat origen i d’un incert destí.

Cada passa d’un inquiet pensament,
cada gest del més dur sentiment
esdevenen camí, que convida a moure’t
per no engoixar-te gens, per no parar-te res.

Cada passa, cada camí, cada vida,
són espais d’un continu moviment,
són instants de l’acció més sentida,
dins cada existència, dins cada element.

Però ara intuesc el llarg i ferm camí
que s’obri amb els braços a l’ample.
Però avui, ja no tenc el meu amor,
i demà, es fondrà el que esperava.

Un camí, feixuc i tibat costa amunt,
amb tanta fermesa com tendresa
m’amonesta, em motiva i em diu:
Camina i calla!!! Camina i cerca!!!

El camí m’engoixa i em para el riure
quan em diu, entre els seus braços,
que trobaré nous amors, nous futurs,
com cada flor troba cada primavera.

Camina i pensa!!! Camina i plora!!!
Camina i cansa’t!!! Camina i riu!!!
Conclou la parla del meu pensament:

“Tot aquest tresor, el trobaràs, cansat,
a la propera passa d’un camí nou".

Poema escrit entre el 18 i el 28 de juny de l’any 2008,

després que l’amor de la meva vida em deixés

i just abans de començar el meu primer viatge per caminar

El Camí de Sant Jaume per la ruta francesa.

Tot és sentit, tot és real i tot és tornar començar

des de qualsevol final.

UN PEREGRÍ SOBRE SON CAMÍ

Els dubtes i els nervis lliguen tots els llaços
quan esbrinen que algú s'activa per peregrinar.
Els tres, plegats, omplen plenes, tres motxilles
posant-se en silenci, i en silenci es posen a pregar.

No és por, ni indesició el qui atura al viatger,
ni la calma, ni la veu de qui parla amb ell mateix.
L'atura el saber què ha de perdre o guanyar
dins cada passa del Camí que un dia caminarà.

El qui marxa tanca els ulls i es deixa dur
per la necessitat de fer llarg el seu trajecte,
sabent que començarà moltes de les sendes
sense saber si algú li guardarà el seu final.

El Camí et convida a moure't sense saber on està
i reses en silenci, dubtant de veure't tan totsol
i et pares caminant, i camines parat tirant envant.
Ja ets en el Camí i esdevé el més suau miracle:

La por, el dubte, els nervis i el silenci,
ja t'han fet Peregrí.

05/07/2008

UN PES QUE ESCULPEIX CAMÍ

El ferm, sòlid, per on camina,
suporta un pes en moviment.
Transita per un llarg trajecte
un pes que a voltes pesa res,
un pes que sovint et fa aturar.

El Camí és evident dins un espai
i s'allarga a cop de passos cansants
i qualsevol pes que s'hi transporta,
esculpeix la massa viva
i el fa incisiu, el fa més Camí.

No només pesa la motxilla penjada,
ni és culpable del moldeig de la via.
Les consciències, suoroses del sol,
pesen més que la matèria inert.
Però els dies passen i les passes pesen.

El dolor acompanya al peregrí sofrit
per l'escultura ja tallada pel pes,
per la matèria verge per esculpir,
amb el pes recordat,
amb el pes alleugerit.

09/07/2008

dimarts, 17 de març del 2009

CERCA EN EL CAMÍ, QUÈ...?

CERCAR EN EL CAMÍ, QUÈ...?

Quan surt el sol, el sol sols il·lumina
ta presència en el teu solitari moviment
i projecta una ombra bellugadissa
entre el ferm i la persona que cerca,
i belluga amb la llum que es mou
metre a metre, sobre el Camí plaent.

Aquesta ombra convida el teu pas,
cerca el que el peregrí no pot trobar,
malgrat tenir-lo davant els seus ulls,
amb la sospita perenne que enrevolta
al caminant qualsevol resposta amagada,
en cada destí que atura el pas del pensar.

Però l'endemà hi haurà una nova ruta
que despertarà el sol sobre la mateixa ombra
i a cops de llums, passes i desitjos,
qui es mou, malgrat cansat, tornarà a partir,
a cercar la seva ombra cercadora del Camí
que li recordi cada pas fet,
cada pas deixat i projectat.

13/07/2008

HI HA UN CAMÍ QUE ET PORTA A TU MATEIX...

Entre camps acolorits d'un pàlid groc
i un sol que et convida, pas a pas, a aturar,
s'interposa, desvergonyida, una ombra
que amable i irònica, et mana marxar.

Tot plegat, fa que els peus t'adoloreixin
qualsevol pensament d'arribada llunyana,
al mateix punt de partida vella i confusa
que es genera, amb moviment, dins teu.

Semblen més persones que caminen soles
per arribar dins teu i s'aconsegueix lentament,
a cops de monotonia que genera riquesa
d'apropar-te, a cada instant, a un dubte nou.

La memòria es paralitza un moment,
la rialla reneix entre els llavis cansats,
ja ets dòcil a l'empenta del viarany.
A cops de vida, arribes dins qui ets.

17/07/2008

MOLTES LLENGÜES... UN LLENGUATGE

Des del silenci de qualsevol matinada,
després de molts dels primers cants d'ocell
hi ha gent que es parla, cadascú amb sa llengua,
i empra, misteriosament, un sol llenguatge:
el de saber-se al mateix espai. A un sòl lloc.
I part del món camina un Camí amable.

Part de la gent del món intenta entendre's
i parlant, i parlant s'adverteixen moltes llengües
i el llenguatge més ric d'enteniment i esma,
mots que animen, a pesar dels pesars,
a continuar la ruta parlant de tot, parlant de res.

Són setmanes seceres, sobre un únic espai dur,
que es senten bategar cors amb diferents sentits,
diferents pensars, diferents somniars, distints anhels.
I així va passant l'espai i el temps enmig del Camí,
parlant un llenguatge, malgrat portis la teva llengua.

19/07/2008