SOLITUD, CONEIXENÇA I COMIAT
Cada passa s'acomiada d'una passa anterior
i així s'acumulen tants comiats, tants adéus
que esgarrifa conèixer tanta gent nova
que camina sola, que camina amb la solitud
de saber-se acompanyat dels astres més vells,
tantes llunes diferents, amb el mateix sol.
La solitud et forja a cops d'arguments,
cada pensament es transforma amb desig
i arribes a conèixer, amb patiment, qui ets tu,
qui fa que cada matí t'aixequis pel comiat
i rondinis de nou, bellugadís, d'esperar
nous demàs, per esser-hi amb ningú.
Es sumen solituds, es resten dubtes aspres
i a voltes de no aturar cap pas, s'intueix el final,
de cada coneixement que et deixa en el Camí
de tanques obertes al més enllà, de la Fi del Món,
amb aire fresc, sents el després abans que l'abans
totsol, amb la coneixença plena d'un trist comiat.
02/08/2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada