HI HA UN CAMÍ QUE ET PORTA A TU MATEIX...

HI HA UN CAMÍ QUE ET PORTA A TU MATEIX...

Entre camps acolorits d'un pàlid groc
i un sol que et convida, pas a pas, a aturar,
s'interposa, desvergonyida, una ombra
que amable i irònica, et mana marxar.

Tot plegat, fa que els peus t'adoloreixin
qualsevol pensament d'arribada llunyana,
al mateix punt de partida vella i confusa
que es genera, amb moviment, dins teu.

Semblen més persones que caminen soles
per arribar dins teu i s'aconsegueix lentament,
a cops de monotonia que genera riquesa
d'apropar-te, a cada instant, a un dubte nou.

La memòria es paralitza un moment,
la rialla reneix entre els llavis cansats,
ja ets dòcil a l'empenta del viarany.
A cops de vida, arribes dins qui ets.

17/07/2008