Uep amigues, amics i els qui no ho voleu ser,
Vet aquí un grapat de poemes gens bells, però autèntics; poc literaris, però amb sentiment; informals però amb solidesa.
He volgut compartir amb vosaltres aquests esqueixos acolorits de lament, per celebrar el fet de trobar-me sòl, als 46 anys i per primera vegada en la vida. Alhora vull gaudir-me i activar el sà interès de cercar i trobar rebrots reverdits d'esperança de construir un futur per merèixer.
En el Camí de Sant Jaume, les llàgrimes que banyaren la meva cara regaren un entendriment sobtat i que el meu cor desconeixia fins aleshores. Vaig mobilitzar la meva ànima, descuidada i plena de pols. Vaig decidir reviure a pesar de... i dirigir-me cap el jo mai descobert.
Aquests poemes ja són vostres. Permeteu-me aquest present innominiós.
Vet aquí un grapat de poemes gens bells, però autèntics; poc literaris, però amb sentiment; informals però amb solidesa.
He volgut compartir amb vosaltres aquests esqueixos acolorits de lament, per celebrar el fet de trobar-me sòl, als 46 anys i per primera vegada en la vida. Alhora vull gaudir-me i activar el sà interès de cercar i trobar rebrots reverdits d'esperança de construir un futur per merèixer.
En el Camí de Sant Jaume, les llàgrimes que banyaren la meva cara regaren un entendriment sobtat i que el meu cor desconeixia fins aleshores. Vaig mobilitzar la meva ànima, descuidada i plena de pols. Vaig decidir reviure a pesar de... i dirigir-me cap el jo mai descobert.
Aquests poemes ja són vostres. Permeteu-me aquest present innominiós.
19/03/2009
NOTA: Al final d'aquesta pàgina, n'hi ha quatre més si premeu "Missatges més antics"
Jo els trob molt bells.
ResponEliminaI no oblidis mai el que tu mateix has escrit...
Camina, camina i riu !!!
Enhorabona pel blog, Toni.
Una abraçada.
Fina.
Gràcies Fina, però et promet que m'hagués agradat penjar un blog de poemes sobre la bellesa de la natura encara verge, o si més no de les qualitats humanes que encara ens fan ser un xic interessants, etc. etc. Mira aquests són els poemes que m'han sortit des de l'experiència viscuda. Aquest any tornaré a caminar fins a Santiago i tornaré a fer un altre poemari i el tornaré a penjar. Ja veurem idò que en surt. Una abraçada.
ResponEliminaCom na Fina, jo també els trobo bells, encara que en tant poc temps suposaràs que els he llegit per damunt, damunt...!
ResponEliminaEnhorabona pel raconet i a més, ja tenc amb tu dos amics encisats pel camí de Santiago. Jo mateixa hi estic, no sé si per les mateixes qüestions perquè no tenc fe, però be, espiritualitat si!.
Una besada
Gràcies Sinamelienohaynada, ets un confit. Estic segur que en tornar-les a llegir hi trobaràs més suc d'espiritualitat, creença, fe, esperança i ganes de tirar endavant. Una abraçada.
ResponEliminaTONIIIII, m'ha encantat llegir la nova entrada que tens al teu perfil. De debò que si. Be, algun dia ens veurem i ens donarem una abraçada ejeje!una a-bra-ça-daaaa: com els teletubbies (lo capta?????) ejeje! i podrem parlar. Jo també tenc a dir. No sé si tu has viscut aquests dibuixos però jo si amb el meu fill que ja és gran i tu el coneixes. LASAÑERO!
ResponEliminaBESADA i bon pont´(o és que vosaltres teniu aqüeducte???).
Be, per si no m'entens (que de vegades som bastant confusa) només dir-te que m'alegro de veure't be.
Enhorabona pel teu blog, uns poemes molt sentits que mostren la teva sensibilitat i capacitat per obrir-te als teus sentiments, cosa que he trobat a faltar molt sovint entre els meus coneguts. Una abraçada.
ResponEliminaAntònia (sa filla d'en Fanals)